La restauració Borbónica

Es va restaura la monarquia borbònica després del Sexenni a Espanya. Cánovas del Castillo va fer un nou sistema polític que es fonamentava en l'alternança en el poder de dos grans partis (el conservador i el liberal).
La restauració va durar des de el 1875, el pronunciament de Martínez Campos, fins 1931, proclamació de la Segona República.

Va des del pronunciament de Martínez Campos fins a la Guerra hispanoamericana i, posteriorment, pèrdua de les colònies espanyoles de Filipines i Cuba.
Durant la primera part de la restauració el torn polític canviarà vuit vegades començant amb el torn del partit conservador i acabant amb el partit liberal.

El rei Alfons XII tindrà un paper molt important com àrbitre polític. El seu paper polític va ser molt actiu i assegura el torn pacífic donant estabilitat al sistema.

La regència de Maria Cristina va ser consolidada amb un règim constitucional i parlamentari encara que no hi va tenir molt d'èxit en grans parts d'Espanya.

La pèrdua de les últimes colònies espanyoles, Cuba i les Filipines, va fer caure la Restauració en una crisi política i moral important fent plantejar canvis modernitzadors de la vida social i política espanyola.
Durant aquest període el torn del govern va canviar divuit cops entre el partir liberla, partit conservador, govern de concetració, la dictadura de primo de Rivera i Berenguer.

Després dela Regenica de Maria Cristina, Alfons XIII, el seu fill, va cumplir la majoria de edat per poder governar al 1902, i el seu regnat va acabar al 1931 amb la caiguda de la monarquia i la proclamació de la Segona República.